El motiu d’aquest escrit no és altre que el meu adéu (en l’aspecte merament esportiu) del Ye Faky.
És una desició que he pres ja fa algun temps mogut per interessos personals i degut a que crec que la meua etapa com a jugador en Nacional B ha arribat al seu final.
Estic molt orgullós pel meu pas com a jugador del Ye Faky. Per a mi haver estat al YF és molt més que estar en un equip de futbol sala per practicar l’esport que més m’agrada, sinò que té el significat d’amistat i companyerisme que per a mi ha sigut el més important durant aquests anys, i que tant sols a un equip com el YF pots trobar.
Me’n vaig tranquil sabent que la meua desició és possitiva per a mi i per a l’equip, ja que deixe una vacant per a altres que de segur aportaran moltíssim per a la progressió imparable (si fem cas a les estadístiques de Santa) en la que el YF està veent-se en estes últimes temporades, degut a la incorporació de grans jugadors i millors persones que estant arribant. Dir també que el meu dorsal, el 10, li’l passe a Óscar (alias “el xori”) per a vore si a partir d’ara eixe número comença a fer alguna cosa de trellat…
Són molts els records que el YF em deixa: sopars de l’equip, la gala del dècim aniversari, xarraes en els desplaçaments, desplaçaments mítics (léase Almoradí un diumenge de matí), haver pogut jugar contra gent que profesionalment s’ha dedicat a aquest esport, haver pujat de categoria varies voltes, i també les que hem baixat, i molts més records que quedaran per sempre i els quals no canvie per res del món.
A partir d’ara tots aquests moments els viuré des d’altre àngle, des de la grada amb la companyia de l’afició, i celebraré com el que més els gols i les victòries d’aquest gran club que és el YE FAKY.
Dóne les gràcies a totes aquelles persones en les quals he compartit molts moments: jugadors, entrenadors i afició, ja que gràcies a ells té més sentit tota aquesta història.
No sé si han sigut 8 o 9 anys al YE FAKY, però vos assegure que estos 8 o 9 anys han sigut inoblidables on he fet amistats que perdudaran per sempre, ja que el que més admire d’este club és l’amistat que ens unix i ens seguirà unint any rere any.
AMUNT YE FAKY!!!!!
Pepe alias “Romariet”.