EL FINAL D’UNA ETAPA
El motiu d’aquest escrit no és altre que el meu adéu (en l’aspecte merament esportiu) del Ye Faky.
És una desició que he pres ja fa algun temps mogut per interessos personals i degut a que crec que la meua etapa com a jugador en Nacional B ha arribat al seu final.
Estic molt orgullós pel meu pas com a jugador del Ye Faky. Per a mi haver estat al YF és molt més que estar en un equip de futbol sala per practicar l’esport que més m’agrada, sinò que té el significat d’amistat i companyerisme que per a mi ha sigut el més important durant aquests anys, i que tant sols a un equip com el YF pots trobar.
Me’n vaig tranquil sabent que la meua desició és possitiva per a mi i per a l’equip, ja que deixe una vacant per a altres que de segur aportaran moltíssim per a la progressió imparable (si fem cas a les estadístiques de Santa) en la que el YF està veent-se en estes últimes temporades, degut a la incorporació de grans jugadors i millors persones que estant arribant. Dir també que el meu dorsal, el 10, li’l passe a Óscar (alias “el xori”) per a vore si a partir d’ara eixe número comença a fer alguna cosa de trellat…
Són molts els records que el YF em deixa: sopars de l’equip, la gala del dècim aniversari, xarraes en els desplaçaments, desplaçaments mítics (léase Almoradí un diumenge de matí), haver pogut jugar contra gent que profesionalment s’ha dedicat a aquest esport, haver pujat de categoria varies voltes, i també les que hem baixat, i molts més records que quedaran per sempre i els quals no canvie per res del món.
A partir d’ara tots aquests moments els viuré des d’altre àngle, des de la grada amb la companyia de l’afició, i celebraré com el que més els gols i les victòries d’aquest gran club que és el YE FAKY.
Dóne les gràcies a totes aquelles persones en les quals he compartit molts moments: jugadors, entrenadors i afició, ja que gràcies a ells té més sentit tota aquesta història.
No sé si han sigut 8 o 9 anys al YE FAKY, però vos assegure que estos 8 o 9 anys han sigut inoblidables on he fet amistats que perdudaran per sempre, ja que el que més admire d’este club és l’amistat que ens unix i ens seguirà unint any rere any.
AMUNT YE FAKY!!!!!
Pepe alias “Romariet”.
Mayo 25th, 2010 at 18:50
Que gran eres!! Sols dir-te que gràcies!
Mayo 25th, 2010 at 19:02
Sen va la classe del ye faky…el mestre, el home de la vaselina…de la pepinha, pepitinha o com al final es diguera… GRÀCIES PER HAVER-NOS DEIXAT DISFRUTAR DE TU!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Mayo 25th, 2010 at 19:54
Pep, saps que sempre seràs Ye Faky! Una forta abraçada i Ja xarrem!
Mayo 26th, 2010 at 9:38
kin jugón! bé pepe dir-te que gracies a tu per brindar-nos durant aquestos anys i per acompanyar al nostre fill q hem creat entre tots, el Ye Faky. A partir d’ara els meus gols anirán dedicats a tu!! xD. Anim i endavant!
Mayo 26th, 2010 at 9:54
Koky, soles els gols en la dreta va….
Mayo 26th, 2010 at 11:14
La veritat és que ahir mentre llegia sobre l’acomiadament de Pep, em va entrar molta pena. Em va fer pensar, que d’una forma o altra el Faky va creixent i amb ell nosaltres, fins que arribarà el dia que els que quedem, també farem una carta-acomiadament… Xavals, hi ha que fer que el Faky dure i saborejar cada instant, i quan no estem els que quedem, fer amb més força que dure!
Per sempre Ye Faky i bon dia a tots!
Mayo 26th, 2010 at 12:31
BON DIA!!
Mayo 26th, 2010 at 12:33
Xavi, més concretament li dedicaré tots aquells gols que faça de chilena amb la dreta…jejeje
Mayo 26th, 2010 at 13:57
Ei Pepe,veig que deixaras un buit gran en aquest equip que t’estima,no se si com a persona es podra suplir en garanties.Soles et puc donar les gracies per haver continuat aquest any i aixi coneixer’t.que et vaja tot be!
Mayo 26th, 2010 at 14:34
Ostia saoro que paraules mes ben dites! Pero la qüestió era que ja era hora que penjara les botes el tipo este, ni feia vaselines, ni pepinhes ni res!! Se’l va fitxar per aixo jajaja!! Pepe crack!!
Mayo 26th, 2010 at 15:55
Pepe, a nivell personal, i de la “fal·làcia” de la comisió sentimental i espiritual del Ye Faky, lamentem molt que un dels co-fundadors/pilars mestres del Ye Faky haja d’abandonar la vinculació esportiva a aquest club. He llegit l’escrit a primera hora del matí però no m’he vist en cor d’escriure fins ara, per a mi és la notícia negativa del dia i de la setmana. Com en altres aspectes de la vida, i com tu també apuntes en el teu comunicat, estes coses es fan per a bé, amb idea de que es fa lo millor i de canviar a una situació més positiva per a tu, per lo qual un servidor, desde la seua experiència personal, et recolza moralment en la teua decisió. És una de les mostres més clares i contundents de què les institucions perduren en el temps per damunt de les persones, un poc en la línea del “todo pasa y todo queda, pero lo nuestro es pasar”. Pepe, saps que tu eres Ye Faky, i que el Ye Faky és Pepe, per lo que perdures en l’esperit d’esta institució. Jo t’he d’agrair totes les bones paraules que has tingut per mi, per oferir-me el teu companyerisme i amistat dins i fora del camp. Quan he jugat, he escrit, he fet de representació del Ye Faky ho he fet pensat en el club, individualment en els jugadors, les persones que el formen i en mi mateix; ara encara que ja no jugues, seguiré pensant en tu com a individu cada volta que faça algo en clau yefakyana… salven latín.
Mayo 26th, 2010 at 16:35
ie que hem fareu plorar ostia!!!
Mayo 26th, 2010 at 17:00
Ie mecaguenlaputamare que bonico ostia!
Mayo 26th, 2010 at 18:52
Parla Santa i el món para de girar… gràcies!
Mayo 26th, 2010 at 20:38
Pepe, açò mereix que en la gala o en el pròxim sopar d’equip façes un Streaptess
Mayo 26th, 2010 at 20:53
aviseu el dia que no meu pense perdre per res del mon,jaja.Vamos ostia!!!
Mayo 26th, 2010 at 23:07
Em primer lloc dir que fins la linea tretzeava linea, en la que mentava el dorsal 10 dels “elegits”, pensava que estava davant l’adeu de Xavi, i havia supossat que l’alcohol havia fet de la seues. Una volta corregida la meua confussió i emoncionar-me una miqueta, nomes em queda agraïr a Pepetxeberria tots els moment gaudits tot dos junts durant els ultims anys i estic segur que i queden molts més.
Per últim dessitjar-li sort amb la nova aventura, ja siga a la MLS americana o als Emirats Arabs.
Un abraç Pepinho.
Mayo 26th, 2010 at 23:23
Pepe xa mi SEMPRE seras la meua parella de ORO!!!Espere k en el Toldos coincidim i fem disfrutar a la gent de les nostres pareds IMPARABLES jaja. Un abras molt fort CRACK
Mayo 27th, 2010 at 12:14
Koky, el streptease tel faré a tú a soles, que jo sé que això el pot molar molt.
Jaume, que sàpigues que me’n vaig als Emirats Arabs a fer caixa, ja estava cansat de cobrar tan poquet en el YF, en este club està mal pagà la faena… jejeje!!!
Gràcies a tots pel suport rebut! Sé que ho dieu de cor.
Mayo 27th, 2010 at 12:23
Gabri, la dupla del real blanc formada per tu i pepe era bona, xo res a vore amb el quinteto inicial del gran Rayo Convento:
Portería: Maiquez
Cierre: Bernardo
Alas: Miguel Peidro i Iván Gonzalez
Pivot: Koky
Vos haguerem pegat pana hasta en el futbolí…..jajajaj
Mayo 27th, 2010 at 13:18
Ggggrrrrrrr!!!!
Mayo 27th, 2010 at 13:54
Mosatros si que teniem un equipaso i lo demes tonteries
joan
cristian hidalgo
rafeta
ferrer
adolfo (o qui fora) jajaa
Mayo 27th, 2010 at 13:57
I ojo k no pose molina i cristian el seu equipaso!!
Mayo 27th, 2010 at 14:37
ostia Xavi!! equip molt sà el vostre… ESportistes 100%!! jajajaj
Mayo 27th, 2010 at 17:36
Jajajaja!! Jo vaig jugar en 8º d’EGB la lliga escolar de Cocentaina perquè com en Alcoi tots els coles feien equip en la lliga de futbol infantil no es va fer lliga de futbol sala. Vam baixar Batoi (Chema, Willlow, Alex, Ezequiel…) i mosatros (Santa Ana). Recorde que el convent va fer dos equips, en els de primer any (7º) estava Quique Soler, en els majors no recorde el nom de ningú. En el Bosco, que l’entrenava “El Coixo” estava el gran Catanha (no faré comentaris de la seua figura entonces; per cert, ENHORABONA!!!!!!!), el bessons, i recorde algun més de cara però no de nom. En el Real Blanc hi havia justament un tal Pepe, que tenia una pinta d’eixes que si te’l creues pel carrer canvies d’acera… Quan vaig fer 6º, aleví, alguna volta vaig jugar en els infantils de primer any, que tenien com a rivals en els comarcals i torneos de maig/juny a l’equip infantil de segon any del Bosco: Jessé, Seguí, Gustavo, i este que era tan màquina, que ara juga a futbol en Beniarres i l’hem vist córrer pel poli i alguna volta ha entrenat en mosatros i que ara no m’ix el nom, i molts altres… Des de la meua perspectiva de chaval, crec que el millor equipet que he vist en Cocentaina va ser el Bosco eixe de Gustavo…
Mayo 27th, 2010 at 17:55
El fenómeno que tu dius es Esteban (Toke toke).
Xo ara que has fet referència, diré kin era el millor equipet de menuts. PErò en este cas Infantil, es a dir, futbol:
Maiquez
Nando David Rafa Blasco Mateo P. Ferri
Jacob Miguel Iván ¿? Xino,Rafa Lluch….
Ignacio Koky
Amb este equip vam kedar segons tan sols superat per el Santa Rosa!
Mayo 27th, 2010 at 18:09
Aaaaaaaaaaaaaaixò mateixa, gràcies Koky!!
Mayo 27th, 2010 at 18:18
Res, que com Pepe i Gabri ningú!
Mayo 27th, 2010 at 18:30
Homeeeeeeee el equipet de Molina i meu no tenia comparació…de porter Xexu el dels caballets, en Antonio Cervera, Juanvi, Edu, Elies, Fido, Rufino, yo i no recorde si algu més…vamos asustavem antes de entrar al camp,jejejeje…
Mayo 27th, 2010 at 19:19
jo tambe e jugat la lliga de cocentaina en el beniarres i jugava contra el bosco dels bessons i catanya i tambe un xic rubio que pareix ruso que el veig sempre en vici,contra el real blanc de soler que sempre jugava en la pantaloneta d’espanya blava supervella, i molts mes.jo era el mes major de l’equip i m’en recorde de que en l’altre beniarres major, que jugava farico,senfrontaven a l’equip de gus i esteban que eren els millors i farico va fer amistat en ells i despres tots els de beniarres.jo els vaig vore i crec tambe que eren molt,molt bons.a,un any vaig quedar el segon maxim golejador de la lliga,ahi voras el nivell que hi havia en cocentaina….jaja
Mayo 27th, 2010 at 19:22
xavi,mira el comentari que te fet en los 7 guerreros….
Mayo 28th, 2010 at 10:35
Ostras Pepe!!! Si a tu et sobra futbet per tots costats!!! Mare, sen va una de les figures de l’equip!!
Bueno, molts anims en esta decisió i una forta abraçada!!
Pfff, a mi em disculpareu pero no vaig coneixer eixem maravilles d’equips… Nomes recorde de quan era un xiquiu d’anar a vore al meu germà jugar en cocentaina i perdre per que els van anular un gol dins l’area, i la cara de decepció del meu germà (que havia fet el gol). Aixó si, recorde que els de cocentaina feieu por xDD
Jo de la meua quinta o un any més recorde a un tal Santi (que em pense que està en el contestano) de quan jugavemen alevins… Ara, per a mi va ser un despertar el dia que en unes 13h de l’Alqueria, un xaval en una surdeta espectacular mos va pegar un repaso d’eixos que no saps per aon van veninte. Resulta que en els anys vam saber que es dia Oscar…jejeje Anims també per a tu!!
Mayo 28th, 2010 at 13:11
Lo que jo diga, en el número 10 el tal Oscar eixe serà el Nº1!!!
Mayo 28th, 2010 at 17:46
Oscar ja tardes!!
Mayo 28th, 2010 at 23:20
Ostia… El Oscar bò era el que jugava de menut de porter i no aplegava a tocar el larguero, jajajajaj. Vamos Cracko recuperat!!
Mayo 29th, 2010 at 12:47
jo no le vist molt jugar pero tinc entes de una bona font que es una makina.diuen per ahi que es la millor surdeta del clotet.
Mayo 30th, 2010 at 13:32
Si teu diu farico tot mentira!! jajajaj
Mayo 30th, 2010 at 22:32
que cabro,m’as pillat
Junio 9th, 2010 at 15:08
Joder acabe de lleguir la noticia, ja que per la lesió i tot entre poc a esta página, ja que sino es fa mes isoportable el no poder jugar!!
Primer que tot pepe, respecte la teua desició de deixar el YF però espere que en el toldos continues molts anys, es una pena xq el YF “pert” en lo esportiu un gran jugador i una millor persona!!
Segon agrair-te el deixar-me el teu dorsal, la veritat que em plena d’ilusio i cada vegada queda menys per a poder tornar a jugar, això si no esperes que faça molt xq ara mateixa no se ni com es un balo,jajaja!!
Junio 9th, 2010 at 15:53
Oscar tot escuses, no entres a la web pq estas ocupat (eres un currante de la vida)!! jajaja